Plou-me,
un xàfec que ofegui les granotes
que em rauquen a la panxa.
A poc a poc degota’m
un borrim amerador
a les ales inquietes del desig,
lletra ferida pel llampec iniciàtic
d’alguna tempesta.
Mossega’m el llavi
amb els versos incisius
i regalima’m rimes
per la comissura d’un bes.
Emboira’m amb el teu enginy
i mira’m els mots despullats,
com persegueixen maldestres,
les teves subtileses.
 |
| usuaris.tinet.org |
Frissall dels paperets de colors
d’un espantamosques incert,
 |
| suncoffeeandstyle.blogspot.com |
que les engresca en lloc de foragitar-les.
Emoció continguda al pati de butaques.
El balancí de ferro es gronxa
com un metrònom
en tempo d’adagio de migdiada.
L’orquestra executa els primers compassos.
Xerric de xixarres,
allegro vivace sota l’ombra calenta dels pins,
increscendo fins que de sobte
s’atura en un picat i la calor afluixa.
Les fulles dels arbres
dansant el ballet
de la primera ponentada de setembre.
L’estiu que se’n va en un brisé volé.
L’aleteig d’una tòrtora
fa un aplaudiment que s’allunya,
en la platea buida,
de sostre blau infinit.
En aquell punt clau de la seva vida,
es trobava en un impàs.
Però com no sabia que volia dir aquesta paraula,
va tirar pel dret sense manies.
 |
| valdemar.com |
Com més profunda, és més freda l’aigua
i més reconfortant la immersió de l’apneista.
Com més profunda, és més alta la cúpula
del temple que l’asila.
Els rajos iridiscents d’una llanterna gegantina,
il·luminen l’ànima quieta i un rogle de sorra al seu entorn,
els colors difuminats dels coralls,
els contorns desdibuixats de les roques.
El prana degota amb la lentitud de la consciència,
elevant-se cap a les regions més etèries
i els peixos aturen el seu trànsit
al llindar de l’aura resplendent que l’envolta.
 |
| http://www.diariouno.com.ar |
Ressona el caminar entre les cases del carrer,
les parets descolorides
i els ferros rovellats de les persianes.
Només l’eco de les petjades
omple una mica la buidor d’aquest espai
sota els pins que surten de la tàpia
i balla amb els reflexos de colors
dels vidres trencats que la coronen.
Quants anys fa que no passava pel carrer,
si és que hi havia passat mai?
Quants anys fa que ningú hi passa?
El timbre d’un telèfon molt llunyà
que no serà despenjat,
s’afegeix a la coreografia dels records inexistents.
Un gat, gras i confiat, ajagut a sota un cotxe,
veu la gonïa apoderant-se dels passos,
cada cop més apressats
per fugir de l’escenari.
Vint i set llengües
llepant la teva pell fosca,
saliva i suor
lliscant-te entre les cuixes,
lúbric aniversari.
Dorms exahurida
de fluïds i llàgrimes.
L’aire que alenes,
la rialla a la boca,
duu els perfums de molts sexes.
 |
| thekdu.net |
 |
| geordiebikes.wordpresss.com |
Diumenge al circuit de Castle Combe, un raig de llum esmorteït il·lumina les últimes voltes de les motos sobre l’asfalt.
Faig un cafè a la barra del pit-lane, bressolat entre The Kinks i el bràmul dels motors revolucionats.
Atures la Triton davant meu amb un cop de gas i plantes el cavallet de la teva icona del cafè racing, mentre et treus el casc.
El sol es pon en les xicanes del teu cabell de coure cromat i t’acostes somrient.
M’embriaga la teva olor de cuir i d’adrenalina, barrejada amb la gasolina que ens impregna.
No ens haviem vist mai però recordo la teva mirada còmplice dels meus somnis adolescents.
Et demanes un cafè i intercanviem banalitats sense parar de riure mentre els teus amics de Bristol esgoten els seus dipòsits.
Torno cap a casa per Hartham Line, seguint el far groc de la meva Royal Enfield.
Embadalit, se m’escapa el significat al·legòric de la semblança dels nostres dorsals, vint-i-sis i trenta-sis, pintats als carenats.
Només puc afermar una idea, em pregunto si podré estalviar prou aquesta setmana per plantar cara a les Norton dels teus amics, diumenge que ve, fins al crepuscle.
Com una fulla
que es desprén de la branca,
roja i rissada,
los pensaments me cauen
sobre la teua melena.
Contra el crepuscle,
onejen les banderes.
Estols d’estornells
celebren lo declivi
del Sol, abans d’ajocar-se.
 |
| videografoto.com |
Passeja la mirada
els prestatges atapeïts de llibres.
Grata l’ungla
els sediments petrificats de les lectures
i desvetlla l’estratigrafia d’una vida.
Basaments més sòlids
que les lliçons apreses
a nafres dels colzes
i tan lleument ejaculades.
Ajaçat a la platja deserta,
la sorra humida emmotlla el cos
abandonat al Sol,
que memora l’experiència de molts bacs,
escrita amb treps a la carn
i esgrafiada als òssos.
Ara es recomforta amb l’escalfor de l’amor donat,
rebut, trobat, perdut, mai oblidat.
Caminant pel parc al capvespre,
sota els plàtans,
trepitja les fulles seques
i a les mans,
només duu la borra de les butxaques.
fato del temps 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.