Frissall dels paperets de colors
d’un espantamosques incert,
![]() |
suncoffeeandstyle.blogspot.com |
que les engresca en lloc de foragitar-les.
Emoció continguda al pati de butaques.
El balancí de ferro es gronxa
com un metrònom
en tempo d’adagio de migdiada.
L’orquestra executa els primers compassos.
Xerric de xixarres,
allegro vivace sota l’ombra calenta dels pins,
increscendo fins que de sobte
s’atura en un picat i la calor afluixa.
Les fulles dels arbres
dansant el ballet
de la primera ponentada de setembre.
L’estiu que se’n va en un brisé volé.
L’aleteig d’una tòrtora
fa un aplaudiment que s’allunya,
en la platea buida,
de sostre blau infinit.
Els dos últims versos de cada coseta que et llegeixo, m’afalaguen les ganes de tornar-te a llegir.
Però aquest, és tot ple. M’agrada aquest final d’estiu.
Gràcies Paco.
M'agradaM'agrada
Gràcies Xixarrin. Amb dos versos n'hi ha prou.
M'agradaM'agrada