Plou-me,
un xàfec que ofegui les granotes
que em rauquen a la panxa.
A poc a poc degota’m
un borrim amerador
a les ales inquietes del desig,
lletra ferida pel llampec iniciàtic
d’alguna tempesta.

Mossega’m el llavi
amb els versos incisius
i regalima’m rimes
per la comissura d’un bes.
Emboira’m amb el teu enginy
i mira’m els mots despullats,
com persegueixen maldestres,
les teves subtileses.

usuaris.tinet.org