Plou-me

Plou-me,
un xàfec que ofegui les granotes
que em rauquen a la panxa.
A poc a poc degota’m
un borrim amerador
a les ales inquietes del desig,
lletra ferida pel llampec iniciàtic
d’alguna tempesta.

Mossega’m el llavi
amb els versos incisius
i regalima’m rimes
per la comissura d’un bes.
Emboira’m amb el teu enginy
mira’m els mots despullats,
com persegueixen maldestres,
les teves subtileses.

ploume
usuaris.tinet.org

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s