Autor: pacomurall

Esquitxos

/ pacomurall
caramella0628929


La suor resplendeix als teus pits
com l’aigua esquitxada en el granit.
Per la cascada dels teus cabells
caic en remolí com un torrent al teu gorg
i com la corrent amansida
m’arrecero en els meandres d’esta llera
fins que s’esvaeix la teva olor als llençols.

Versos para dos flores en el páramo (a Eduardo Vicente y Gerardo Diego)

/ pacomurall
trama
Llàpis d’Eduardo Vicente, entre 1955-1965
paramo
Gerardo Diego

Escondo mi desnudez
bajo el velo transparente de unos versos
y tras sus hilos
espío invisible tus movimientos ante el espejo.

Un paño suave acaricia tus senos
y con los dedos recorres la humedad
de tus sombras y tus brillos.

Pero ahora que has visto mi reflejo,
se desvanece este velo
y entre nosotros sólo queda un verso.

Ara sóc esta olivera

/ pacomurall / 2 comentaris


Ara sóc la soca d’esta olivera arcaica,

retorçat manyoc de nusos i forats, lo niu d’una aranya que mandreja al primer sol.

Ara sóc l’ombra del garrofer,

dolça frescor que cobreix esta terra aspra i pedregosa, terròs i taperot.

Ara sóc un sender emboscat de romers i argilagues,

estels de rosada fugissera, tornassol tremolós entre les punxes.

Ara sóc aquell maset i los bancals i los màrgens,

història vella dibuixada al coster de la serra feréstega.

Baixo rodant amb força per la carretera del coll, m’agafo a la part baixa del manillar i la meua presència se queda projectada per sempre en este paisatge.

olivera

Geologia de la memòria

/ pacomurall
DSC_0478


Tanta pedra,
aliment dels déus del vent i de la pluja.
Farallons impertèrrits,
vigilants del nostre deambular efímer entre els boixos i les carrasques.
Avencs insondables,
mesura càrstica de la fugacitat del nostre somni.

Roca calcària,
fedatària del temps, memòria remota que roman fàtua al pas del humans.

Sprint

/ pacomurall
sprint
Foto sportsnewscr.com
Una nube de tormenta empujada por el viento desbocado,
levanta una polvareda de delirio por las avenidas.
Un arco iris vertiginoso pinta los gritos y el asfalto.
La fuerza inapelable de una bestia devoradora de sacrificios individuales
enardece a la multitud.
La lógica despiadada del pelotón arrolla los límites humanos
en un torbellino de victoria y de derrota.

Paradoxa

/ pacomurall
tren1

Si miro aquest fons canviant d’escenes inanimades,
la finestra del vagó em torna inclement la meva imatge.
Si busco el meu reflex al vidre,
només veig el travelling d’un paisatge irreal
al ritme letàrgic d’un hip-hop que arriba de la plataforma.
Quan desconcertat, tanco els ulls,

tu viatges al seient del davant i rius quan t’explico aquesta paradoxa.

Blanca salabror

/ pacomurall

La mar plana, daurada pel sol de l’albada,
és una safata d’aram que reflexa rínxols juganers.

Una barqueta albira les costes rocalloses,
palauets en carrers estrets i la salabror d’una pell blanca com l’escuma de les onades.

Retrona un brogit sincopat en la negror absoluta,
flashbacks d’un somriure enigmàtic són guspires elèctriques.

Fugaços records de cases emblanquinades i olor de geranis.
La nena asseguda al balcó amb les cametes penjant, veu passar un tren que no s’atura.

sitges
Foto de Pere Izquierdo Tugas

Nocturn per a una gossa famolenca

/ pacomurall / 2 comentaris
gos
 Foto de mileniocaliente.blogspot.com.es

Ferum d’excrements a la cantonada fosca del carrer,
una gossa furienta esgarrapa poals de ferro amb les ungles
i fot un terrabastall de llaunes.
Barrunta bosses de polietilè
i famolenca, rosega ossos de pollastre
amb molta mala folla.
Un guia turístic se la mira com un estaquirot,
lo blau improbable de la seua americana interromp lo fluir del prana
i un grup de guiris s’ho mira estupefacte.
Amb un espaterrec, la gossa esqueixala un os de la recuixa.
L’americana es gira lentament

i dispersa un hàlit de putrefacció en espiral.