Paradoxa

tren1

Si miro aquest fons canviant d’escenes inanimades,
la finestra del vagó em torna inclement la meva imatge.
Si busco el meu reflex al vidre,
només veig el travelling d’un paisatge irreal
al ritme letàrgic d’un hip-hop que arriba de la plataforma.
Quan desconcertat, tanco els ulls,

tu viatges al seient del davant i rius quan t’explico aquesta paradoxa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s