Vint i set llengües
llepant la teva pell fosca,
saliva i suor
lliscant-te entre les cuixes,
lúbric aniversari.
Dorms exahurida
de fluïds i llàgrimes.
L’aire que alenes,
la rialla a la boca,
duu els perfums de molts sexes.
 |
| thekdu.net |
Haikus
Són com capsetes precioses que contenen petites meravelles. Quan no, són un despropòsit absolut.
Dos tankas i anémon
Com una fulla
que es desprén de la branca,
roja i rissada,
los pensaments me cauen
sobre la teua melena.
Contra el crepuscle,
onejen les banderes.
Estols d’estornells
celebren lo declivi
del Sol, abans d’ajocar-se.
 |
| videografoto.com |
Haikus dels núvols
Xafogor. I el cel,
són les onades grises
d’un mar al revés.
Les hores passen,
com els núvols desfent-se,
parlant vora el riu.
Cumulonimbus.
Veig com creix la congesta
dins dels teus ulls blaus.
Del blanc al negrei un llamp esguerra la nit.
Tu m’amanyagues.
El tro m’espanta.
Al teu braç, una gota
i sento un calfred.
La cella del Port
s’ha endut tota la màgia,
d’una ventada.
Haikus dels gorgs
Gorg, mirall arcà,
que reflexa el pliocè
amb un Sol arcaïc.
Veig els teus cabells,
cada cop que contemplo
una cascada.
Se sent molt a prop,
però a penes es veu el salt
d’aigua entre els arbres.
Xipolleig joiós
ressona torrent avall.
Els nois es banyen.
Haikus de l’amor lliure
Noia impossible,
ets una papallona
a la meva mà.
Una carícia
trencaria la màgia
del teu vol subtil.
Puc afermar-te
però perdria per sempre
el teu esperit.
Mirant-te n’hi ha prou
per comprendre que no es pot
captivar l’amor.
Haikus de l’atzavara
Rebla el roquissar
la flor de l’atzavara,
jardí vora el mar.
Pell delicada
coronada de punxes,
arcaica bèstia.
Transfigurada
d’animal a vegetal,fugint del destí.
Pita carnosa,
primitiva presència,
verd immòbil.
Només una flor,
de tant majestuosa,
pot musteir-te.
Haikus de la platja de pedres
No traeixis més
el que em diuen els teus ulls,
calla i estima’m.
Clous els meus llavis
i només el silenci
entre nosaltres.
Remor d’onades
a la platja de pedres,
paraules de sal.
a la platja de pedres,
paraules de sal.
Un lleu contacte
dels nostres cossos roents.
Xisclen els gavians.
dels nostres cossos roents.
Xisclen els gavians.
L’olor de la mar
i de les posidònies
entre els teus cabells.
i de les posidònies
entre els teus cabells.
Haikus de la rosada
 |
| freemages.es |
Sento cantar un gall.
Quan la negror s’estripa,
el prat ja és humit.
Gotes en l’herba,
microcosmos transparents.
Ni un alè d’aire.
microcosmos transparents.
Ni un alè d’aire.
 |
| loevanerell.centerblog.net |
Només silenci
o potser el zumzumejar
d’alguna mosca.
o potser el zumzumejar
d’alguna mosca.
Punta de dia,
espillets tornassolats
fent pampallugues.
espillets tornassolats
fent pampallugues.
M’envolta l’olor
del fenc fresc que trepitjo
i ja tinc els peus molls.
del fenc fresc que trepitjo
i ja tinc els peus molls.
Espurnes solars.
Rodadits assedegat,
de tija en tija.
Rodadits assedegat,
de tija en tija.
 |
| sienteamerica.com |
Haikus del lliri
Fressall de roba
lliscant per la teva pell.
Xiuxiueig lúbric.
Rera la porta,
joc d'ombres amb tènue llum.
Se que estàs nua.
Em fa rodar el cap
un subtil perfum de flor,
l'olor del teu cos.
Com es barreja
en cada milímetre,
la nostra suor.
La llengua i les dents,
els dits fermant els cabells,
dolça salabror.
La tensió del cos,
l'abandó dels espasmes,
sospirs de plaer.
 |
| Foto: Robert Mapplethorpe |
Haikus de l’hort
Frec de l’aixada
amb la terra esponjosa,
aigua cap al solc.
Pàmpol perfumat,
lleterola entre els llavis,
l’ombra exquisita.
Un doll de vidre,
caragol que navega
enmig la remor.
Brunzits narcòtics
entre dolces fragàncies,
vigila el tàban!
fato del temps 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.