Xafogor. I el cel,
són les onades grises
d’un mar al revés.
Les hores passen,
com els núvols desfent-se,
parlant vora el riu.
Cumulonimbus.
Veig com creix la congesta
dins dels teus ulls blaus.
Del blanc al negrei un llamp esguerra la nit.
Tu m’amanyagues.
El tro m’espanta.
Al teu braç, una gota
i sento un calfred.
La cella del Port
s’ha endut tota la màgia,
d’una ventada.
fato del temps 