Rebla el roquissar
la flor de l’atzavara,
jardí vora el mar.
Pell delicada
coronada de punxes,
arcaica bèstia.
Transfigurada
fugint del destí.
Pita carnosa,
primitiva presència,
verd immòbil.
Només una flor,
de tant majestuosa,
pot musteir-te.