Verd verí de la llum, desembrolla cabelleres entre el brancatge bru de les teves cames.
El ressol enlluerna la suor que llepen les savines d’ombra migrada, captaires de desig aprop dels sorrals.
Clapoteig en l’aiguamoll salobre, els meus dits com puces de platja, corren insadollables pels teus peus enfangats.
La sombra de la sabina
Verde veneno de luz, desenmaraña cabelleras entre el ramaje atezado de tus piernas.
El resol deslumbra el sudor que lamen las sabinas de sombra huidiza, pedigüeñas de deseo cerca de los arenales.
Chapoteo en la marisma salobre, mis dedos como pulgas de agua, corren insaciables por tus pies enlodados.