Eduardo Vicente. Llapis sobre paper, 1959

Amago la meva nuesa
i rere la trama transparent dels fils
que fan el tel d’aquests versos,
espio el teu contorneig a l’espill.

Una gasa acaricia els teus pits,
com l’oreig de l’albada les solanes
i amb els dits recorres la humitat
dels torrents i les obagues.

Però ara que has vist el meu reflex,
s’esvaeix el tel de mots sobrers
amb el rubor del teu rostre
i entre nosaltres només queda un vers.