Escriurem entre tots dos
un dolç poema visual.
Resseguiré amb les ungles el teu cos
i les enclavaré on el mots em dictin punts i comes.
El ritme del teu estremiment
es contindrà en l’angoixa de les paraules
i galoparà en les doloroses pauses.
Llegirem aquests versos de la pell
i amb les dents plenes de sang,
m’escariaràs a la carn
els guions tipogràfics del nostre diàleg,
que brollarà confús entre xiscles i gemecs.

reddit.com