wikipedia

En l’esquerda de la roca
hi dorm mimètica una ostra
que l’embat de mar no gosa
arrencar de sa bressola.

Ara clòtxina desclosa,
clam de nacre iridescent,
reposa en la meva mà,
lluenta carn tremolosa.

Una perla cobejada
per l’amanyac dels meus llavis,
m’omple, líquida i salada,
dels seus aromes marins.