quants picapedrers bastiren la teva magnífica talaia,
quants exèrcits has vist marxar repicant tambors de guerra,
quants pobles buscant una terra promesa sense saber que ja l’havien trobada,
quants pirates internant-se terra endins, exposats al teu esguard,
quants soldats ataüllant l’horitzó, fent guàrdia tant aprop de les estrelles,
quants senyors han esculpit els seus blasons en els teus carreus,
quants pagesos han mesurat el dia amb les ombres de la teva agulla,
quants exiliats han arrossegat la seva derrota sota les teves llàgrimes,
quants bandits emboscats entre els matolls per assaltar els viatgers incauts,
quants pastors i els seus ramats aixoplugats entre les runes,
quants guerrillers has protegit d’una persecució implacable,
quants firaires desfilant davant teu, amb els carros carregats de quincalles cap a mercats pròspers,
quants emigrants han desgastat les espardenyes per n’este camí pedregós,
quants indòmits aventurers de terres llunyanes han vestit la pols d’aquesta via augusta,
digues-m’ho tu, ara que encara pots parlar-me des del teu orgull ferit per les esquerdes de l’oblit, abans de que la lleu carícia d’una fulla al teu mur et faci sucumbir, com no ho han fet cent mil passos retronant als teus peus.