Foto: tastyathome.com

M’assec al bar de l’estació
amb un cafè en un got de paper, només per fer temps.
És un espai inhòspit, ple de gent que no s’atura.

Un bràmul somort,
barreja de tots els sorolls del vestíbul immens,
tiranitza els pensaments i les converses.

Amb prou feines el fil musical
destil·la un swing rogallós
entre l’aixeregall de cacofonies.

Flueix la veu d’un gramòfon incorpori
que tenyeix en blanc i negre
els colors estridents.

La llum de les bugies allargassa les ombres.
Fum de cigars imaginaris difumina els contorns
i vesteix amb damasquinats les tapisseries.

Les plomes de paó
esventen el riure desenfadat de les senyoretes
fent dringar les copes de xampany
amb els collars de perles.

Fotografia clivellada quan s’atura la música
i alentides, les ombres desapareixen
quan la llum ominosa dels fluorescents
escorxa l’escai de les cadires.

El fum blavós dels havans s’esvaeix
i els contorns fereixen la mirada,
però jo segueixo marcant el ritme del swing amb el peu
mentre distretament m’espolso la solapa de l’esmòquing.