Jotes del caragol

Quan mun pare asllemenava
li dien lo “Caragol”,
no tenia cap cultura
pero mos va crià ell sol.

Io tinc un ordenadó
perqué vaig anà a costura
i quan puc un ratet, llijo
u ascric en poca soltura.

Lo sentit i la llargada
és l’únic que corregixo,
de fato d’ortografia
ni ne sé, ni m’aclarixo.

Aspresà tot lo que sento,
en estos versets voldria,
io sóc tal com ells ho aspliquen,
sense gens d’hipocresia.

Des d’estos púlpits tan alts,
n’hi han alguns que pontifiquen
ascupinyant capellans,
i oco avall que no rellissen.

I fotiguen la morrada
si no s’aixuguen abans,
que cal sé ben poc sabé
pa no fé serví les mans.

I a la vora del canal
hi ha una mata de fonoll
i a mi per dins del camal,
me baveja un caragol.

Pos no cal sabé de lletra
per a dí la viritat
i en esta me despedixo,
ambustero pero honrat.

caragol
Foto: rebostbages.cat
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s