cadecorral.com

Dos forasters de cabells blancs i mirada profunda,
contemplen, des de la terrassa del bar del poble,
un corriol, una clariana, un turó,
assenyalant amb el dit algun detall del paisatge
que revela les seves formes
i es cobreix dels colors de la tardor
amb els primers raigs de Sol.

Sembla que no fan cas dels seus cafès,
absorts en una conversa de murmuris escarits.
Potser són contrabandistes de paraules
per aquells camins de muntanya tortuosos
o planegen una escaramussa
contra una rovellonera enemiga
des de la trinxera que encara comparteixen.

Són vells soldats anglesos, no en tinc cap dubte,
m’ho diu el seu gest adust i la noblesa del seu posat indolent.
Si fessin contraban de paraules,
els delataria el seu esguard furtiu
cap a la parròquia de l’establiment,
per descobrir algun altre proscrit de l’ofici
amb qui intercanviar l’estraperlo.