L’afonia del candidat en campanya electoral,
ben esventada als mitjans de manipulació pública,
és l’estigma de santedat del polític,
que l’encimbella als ulls glaucs dels teleespectadors.

S’hi deixa la pell i les amígdales,
és un paio compromès que s’esgargamella
a micro obert, amo i senyor del faristol,
inflama pavellons esportius defensant el seu programa.

Només que al cap de pocs dies de passades les eleccions,
amb el venciment dels crèdits bancaris,
l’afonia esdevé un xiuxiueig servil cap als banquers,
i les arengues es tornen cortesies amb la veïna de poltrona
o deferències amb la resta de consellers d’administració.

La ronquera s’ha tornat un garbuix de promeses incomplertes,
galtes de pa de ral, boca plena d’excuses i mentides,
i rogalloses amenaces cap al poble,
que són l’únic que s’acaba fent realitat.

fuenterrebollo.com