Volto la Plaça Reial
buscant la vella herbolària
que hi havia sota els porxats
i una aspror de sajolida
m’omple la boca.

Recordo el rètol escrostonat
d’una pensió miserable
a l’últim pis sobre el Glaciar
i m’agafen pessigolles a la panxa.

L’herbolària encara hi és
i la pensió l’han modernitzat.

Passejo per la Plaça Reial,
enlluernat pel Sol de migdia
i amb una branqueta
de sajolida a la boca.

Ja han passat més de trenta anys,
deu ser que res no ha canviat.