Un badall d’avorriment, o és de gana?
talla la música, com un mos al pastís.

Viatge eteri cap a les profunditats
d’una perspectiva cavallera.

No és res personal, però el gust dels ous
ja no és com abans, serà pel panís?

Com d’aberrants són aquestes proporcions
i què a prop que sembla el punt de fuga!

Queda una mica de pasta fullada amb crema,
la vols, o me l’acabo jo?

Representació axonomètrica d’un plat
acurullat de paral•leles dolces i cruixents.

Mai recordo que no t’agrada la crema
ni m’espolso les molles dels pantalons.

Però les linies tendeixen a convergir
i ens tornem a allunyar del punt de vista.

Un gos emborna sense parar.
Pots tancar la finestra? gràcies.

Es projecta una perspectiva cònica,
obliqüa i aparentment infinita.

Ara només se sent l’espurnejar
de les bombolles de cava com s’esbraven a la copa.

Volàvem, agafats de la mà
i ens empetitiem plegats, en la distància.

Louis Janmot, Poème de l’âme (16) : Le Vol de l’âme