La tempesta truca a la finestra,
m’ha vingut a buscar.

Em calçaré les sabatilles
i em vestiré de curt,
amb una armilla paravent
i una gorra amb visera
per a que la pluja no m’encegui
quan l’encararé amb els ulls ben oberts.

La tempesta truca a la finestra,
ja l’enyorava.

Em deixaré dur pels cops de vent,
sobre els bassals dels carrers
i respiraré les gotes d’aigua
amb cada partícula del meu cos,
entre els remolins desfermats
dels núvols arran de terra.

La tempesta truca a la finestra,
surto abans no amaini.

joggingdad.com