Dormia

Les roses exhalaven l’olor que l’oreig li portava,
però dormia.

Li arribaven els cants d’uns infants refilant dolces melodies
i dormia.

Les mans estimades i els llavis encesos l’amanyagaven.
Dormia.

I no obstant va sentir un perfum, unes veus i unes carícies,
quan dormia.

1417942538039
Louis Janmot. Le poème de l’âme. Le printemps. 1854
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s