Vagareja la petja rere l’ull inconstant,
col·leccionant tresors, vides i perviures.

Conquilles foradades i closques de cargols barrinadors,
nacre irisat de les aigües somes.

Tresmalls calats en les etèries dunes a la deriva,
paranys als vent, metàfores de la immatèria.

Vidre esmerilat amb sal i amb oblit, gravadors de l’inútil
en ampolles llençades per la borda de galions corsaris.

Fusta polida per l’amanyac obsessiu de les onades,
dorm el torbament d’una navegació vertiginosa.

Pedres brunyides per la carícia del sílice ardent,
arguments inconsistents de geologies remotes.

Gànguil perdut al sorral entre les soses,
ormeig de malla fina per pescar els esguards volàtils.

Divaga l’ull rere la petja feixuga,
entre els delmes de la terra, estralls de la gregalada.