Vespral

Quan arribaré a la vila,
pujaré dalt la talaia
per apaivagar-me l’ànsia.

Em perfumaré les grenyes
amb pàmpols d’una figuera,
quan l’afalagui el terral.

Dauraré les espardenyes
pels carrers plens de sauló,
amb l’amanyac del crepuscle.

M’enlairaré com el duc,
cap a la lluna rodona,
per furtar-li una besada.

Inventaré la nit més llarga de l’estiu,
a redós d’una pluja d’estels,
per veure’t un instant la cara.

Guarniré la frisança d’escoltar-te,
amb les bombetes de colors
de l’envelat de la plaça.

O acabaré fabricant somnis
amb el crepiteig de la palla,
a l’abrigall d’una màrfega.

I l’endemà marxaré del poble,
igual com vaig arribar,
sense saber si tu hi eres.

_20160118_210141.JPG

Anuncis

El viatge

Llambregades furtives pels revolts del viarany,
la tartana destartalada tragina cap una altra dimensió,
els viatgers obsedits de reencarnacions angostes.

L’aire és més fi com més s’enfila per la cicatriu del cingle,
estremiment de les llaunes i transfiguració dels cossos curulls,
l’estigma de la mutació, entatxat a les freixures.

Ningú els hi tornarà l’import del bitllet, ni a cap se li acudiria demanar-lo,
urpes dels esbarzers els saluden arrapades a les parets de l’espadat,
el xòfer riu, rígid, la rialla descolorida dels ninots de cera.

Grall d’un corb majestuós, negre-blau iridescent, suspès dalt la cornisa de roca.
Xerric d’estremiment en el panteix del motor, sotrac preludi del silenci.
Estable una fracció de segon, a l’atra vessant, l’estimball i no baixen passatgers.

14490069135_d91df0c203_o.jpg