Obre la mà i deixa caure el manyoc de paper que hi aferres.

Lo que hi havia escrit ja no té cap importància,
perquè les paraules s’han ofegat en la suor del teu puny crispat.

Només és un esborrall de tinta,
com una marea negra insignificant en l’oceà de les teves llàgrimes.

Ara allibera aquesta pilota de paper de la presó dels teus dits,
per a que hi jugui el vent o el primer gat que passi.