Bombolles

Arrapats contemplàvem,
extasiats,
Bombolles2el reflex tornassolat
de les bombolles
que el Pep Bou bufava
amb les pipetes o esventava
amb els cèrcols i els cordills.
Esferes que s’inclouen,
murs que es desclouen
al contrallum.
Esquitxos d’aigua sabonosa
quan delicadament esclaten,
fum que s’esvaeix
en la penombra.
Membrana tremolosa
d’alè i de saliva, entre tu i jo.

Dimensions

Un, dos mil•límetres potser,
de distància entre tots dos,
el gruix de la mina d’un llapis
que dibuixa en el paper
els apunts al natural
d’un paisatge fugisser.

I malgrat ser tant a prop,
són distintes dimensions
en les que existim tu i jo.

Jo romanc en el paper,
sota un arbre, dibuixant
i tu viatges en 3D,
dins d’un traç en espiral,
a la punta del meu llapis,
guiat per la teva mà.

dimensions
The Lake House

 

Objecte directe

Llegeixo encara com el nen
que volia ser el subjecte de les novel.les
de Salgari, de Pedrolo, de Verne o de Carbó,
navegar verbs sense rumb
entre les pàgines que passaven
amb tràngols i galernes.

Avui vull sentir-me
l’objecte directe dels teus versos,
abandonat el meu batec a la teva mà.
Et llegeixo i vull saber-me
entre les teves paraules i galopar,
els adjectius al vent,
sobre la pantalla de cristall líquid
fins esquerdar-la.

objecte

 

Plou-me

Plou-me,
un xàfec que ofegui les granotes
que em rauquen a la panxa.
A poc a poc degota’m
un borrim amerador
a les ales inquietes del desig,
lletra ferida pel llampec iniciàtic
d’alguna tempesta.

Mossega’m el llavi
amb els versos incisius
i regalima’m rimes
per la comissura d’un bes.
Emboira’m amb el teu enginy
mira’m els mots despullats,
com persegueixen maldestres,
les teves subtileses.

ploume
usuaris.tinet.org

 

Cafe Racing

girl-on-a-motorcycle
geordiebikes.wordpresss.com

Diumenge al circuit de Castle Combe, un raig de llum esmorteït il·lumina les últimes voltes de les motos sobre l’asfalt.
Faig un cafè a la barra del pit-lane, bressolat entre The Kinks i el bràmul dels motors revolucionats.

Atures la Triton davant meu amb un cop de gas i plantes el cavallet de la teva icona del cafè racing, mentre et treus el casc.
El sol es pon en les xicanes del teu cabell de coure cromat i t’acostes somrient.
M’embriaga la teva olor de cuir i d’adrenalina, barrejada amb la gasolina que ens impregna.

No ens haviem vist mai però recordo la teva mirada còmplice dels meus somnis adolescents.
Et demanes un cafè i intercanviem banalitats sense parar de riure mentre els teus amics de Bristol esgoten els seus dipòsits.

Torno cap a casa per Hartham Line, seguint el far groc de la meva Royal Enfield.
Embadalit, se m’escapa el significat al·legòric de la semblança dels nostres dorsals, vint-i-sis i trenta-sis, pintats als carenats.
Només puc afermar una idea, em pregunto si podré estalviar prou aquesta setmana per plantar cara a les Norton dels teus amics, diumenge que ve, fins al crepuscle.

Madrugada en la Plaza de la Paja

El visillo se hincha con el aire de un pasillo dormido,
los barrotes del balcón detienen su vuelo,
hierro negro sobre verde hilo, el domingo en la Plaza de la Paja.

Todavía resuena en el silencio de la madrugada,
el barullo de las terrazas de la noche pasada.

Sólo los viejos olmos permanecen despiertos
y un gato se despereza en el quicio de una ventana entreabierta.

Consigo levantarme de la silla de aluminio,
aterido de frío, preguntándome cuál será tu apartamento.

Buscaré un quiosco abierto en la Latina
y luego volveré al Delic a leer el periódico,
hasta que bajes a desayunar o quizás a tomar un aperitivo.

paja