Arrapats contemplàvem,
extasiats,
el reflex tornassolat
de les bombolles
que el Pep Bou bufava
amb les pipetes o esventava
amb els cèrcols i els cordills.
Esferes que s’inclouen,
murs que es desclouen
al contrallum.
Esquitxos d’aigua sabonosa
quan delicadament esclaten,
fum que s’esvaeix
en la penombra.
Membrana tremolosa
d’alè i de saliva, entre tu i jo.