Un, dos mil•límetres potser,
de distància entre tots dos,
el gruix de la mina d’un llapis
que dibuixa en el paper
els apunts al natural
d’un paisatge fugisser.
I malgrat ser tant a prop,
són distintes dimensions
en les que existim tu i jo.
Jo romanc en el paper,
sota un arbre, dibuixant
i tu viatges en 3D,
dins d’un traç en espiral,
a la punta del meu llapis,
guiat per la teva mà.
![]() |
The Lake House |
Tant a prop i alhora tan lluny…. Diferents perspectives.
M'agradaM'agrada
Potser és que la única realitat del poeta és a la punta del seu llapis.
M'agradaM'agrada