Los interiors

La literatura neuronal. Allò que l’escriptor duu més endins i no sempre vol o pot fer entendre.

L’home sense poesia

/ pacomurall

Era un home barroer que passejava la seva ombra contra la bugada estesa al sol i al vent, entre dos pals assocats a terra i un filferro destensat.

Els llençols com orejaven, el van embolicar i en desfer-se de l’abraçada, se’n va adonar de que li havien furtat l’ombra, que ara saltava i ballava de plec en revora.

L’ home s’allunyà tot dessolat i capcot com caminava, plorant la seva dissort, va veure créixer als seus peus un lleu espectre de pols i al seu esperit, un alleujament gros.

Tot plegat, va ser una trapelleria de la bugada, per tornar-li la poesia.

home sense
rendermagazine.com.mx

 

La maldición de la momia

/ pacomurall


Rueda escaleras abajo la cabeza de una momia egipcia. Sin meter mucho ruido, tamborilea un redoble mortecino cuando rebota en la moqueta que cubre los peldaños de madera. Va dejando manojos de pelo y dientes mientras cae suavemente hacia las cocinas del castillo de Highclere.
Lord Carnarvon, renqueante y asido a la barandilla, baja trastabillando, tan rápido como le permite su cojera y el wisky, persiguiendo la cocorota errante. Por fin se detiene contra una marmita que borbotea sobre las brasas, un caldo de verduras con tocino. El conde, iluminado repentinamente por una genial idea, la sumerge en el puchero, exclamando –¡por mis muertos! y se sienta a la mesa, con una botella que ha encontrado en la despensa, embobado en el hervor de la olla.
Cuando vuelve la cocinera, lo encuentra adormecido y lo despierta con un carraspeo. Media botella se ha evaporado y el conde despacha a la intrusa con cajas destempladas. No quiere que nadie conozca el secreto de su receta.
En la cena, los lacayos sirven con cucharones de plata aquella pócima suculenta a los ilustres invitados. La fina vajilla de porcelana Wedgwood, es el reservorio de la maldición, a la luz titilante de los candelabros.
calavera
valdemar.com

Apnea

/ pacomurall

Com més profunda, és més freda l’aigua
i més reconfortant la immersió de l’apneista.
Com més profunda, és més alta la cúpula
del temple que l’asila.

Els rajos iridiscents d’una llanterna gegantina,
il·luminen l’ànima quieta i un rogle de sorra al seu entorn,
els colors difuminats dels coralls,
els contorns desdibuixats de les roques.

El prana degota amb la lentitud de la consciència,
elevant-se cap a les regions més etèries
i els peixos aturen el seu trànsit
al llindar de l’aura resplendent que l’envolta.

apnea
http://www.diariouno.com.ar

 

Borra a les butxaques

/ pacomurall

Passeja la mirada
els prestatges atapeïts de llibres.
Grata l’ungla
els sediments petrificats de les lectures
i desvetlla l’estratigrafia d’una vida.
Basaments més sòlids
que les lliçons apreses
a nafres dels colzes
i tan lleument ejaculades.

Ajaçat a la platja deserta,
la sorra humida emmotlla el cos
abandonat al Sol,
que memora l’experiència de molts bacs,
escrita amb treps a la carn
i esgrafiada als òssos.
Ara es recomforta amb l’escalfor de l’amor donat,
rebut, trobat, perdut, mai oblidat.

Caminant pel parc al capvespre,
sota els plàtans,
trepitja les fulles seques
i a les mans,
només duu la borra de les butxaques.

borra

 

No tengo ni idea

/ pacomurall

Hay tantas preguntas sin respuesta
que tenemos que convertir en respuestas
las preguntas mismas.
Inferir de ellas verdades como templos,
templos de la ciencia,
en cuyas naves infinitas
ceremoniar el sacrificio de las hipótesis,
grandes ideas con patas de caballo,
con cabeza de caballo, con ojos de caballo.
Mejor eso que errar en la respuesta
y no digamos que cualquiera encuentre respuesta a su pregunta.
Los sacerdotes ofician ahora el rito en silencio,
enmedio de un atrio iluminado por el rayo solar del solsticio.
– Oye, ¿tu madre te concibió con placer?
– Pues no tengo ni idea.

dark
Dark city. Alex Proyan, 1998
cinemaadhoc.info

 

Llibreta vella

/ pacomurall

Vagarejen els mots entre les línies
i ensopeguen amb l’espiral de la llibreta.
El filferro estripa els adjectius
i els parracs dels verbs i els substantius,
ara flueixen sense lleganyes,
pàgina avall, les dèries i els anhels,
com les pedres d’un torrent de muntanya.


llibreta

Visions d’Ígur Neblí (a Miquel de Palol)

/ pacomurall

T’he vist, Ígur Neblí,
xuclant-te la cigala per un tub de goma, 
amarrat als quatre semàfors d’un encreuament de l’eixample,
que estan a punt d’esquarterar-te.

T’embriagues amb el nèctar
psicotròpic del teu membre,
per anorrear el dolor de l’esguerro brutal,
verd, àmbre i vermell sobre l’asfalt negre i humit.

La Teresita fuma que fuma a la terrassa del Marcelino,
indiferent a la teva performance,
igual que el xino que li serveix el cafè.
Ara cau la teva sang incolora sobre nosaltres,
com una pluja fina, molt d’agraïr amb aquestes calors de finals d’estiu.

fura
La Fura dels Baus. Suz o suz
foto: artesescenicas.uclm.es

 

Sinapsis (a Leopoldo María Panero)

/ pacomurall

S’insinua la lluna, o és el sol?
amagat darrera d’una congesta de núvols.
Un cercle disminuït al cel, o és a la terra?
difuminat contra uns nimbus de tempesta.

Tot es veu tèrbol, des de la garjola humida
de barrots rovellats intravenosos.
Les sinapsis col.lapsades pels miàsmes citostàtics,
xipolleig en la foscor de la cel.la.

Alguns moixons canturrejen desvariejos des de les antenes,
d’altres beuen aigua del riu.
Els esgarips dels gavians estripen els bromalls de complaença
i si cal, algun passerell inoportú.

L’astre traïdor esquinça el vel dels estrats
contra les parets cranials
i atauba una mica més el paisatge abismal i profilàctic
del jardí clos, a l’hora del pati.

panero
elcorreo.com

De pastissets i casquetes

/ pacomurall
pastisset
gastroteca.cat

Ets embafosa casqueta,
farcida de cabell d’àngel tan melós,
que lo sucre cremat que endureix
la cresta del teu panoli,
sembla dolç fins que es mossega
i resulta empalagós.

Jo, com un pastisset de brossat,
sóc flonjo, humit i poc dolç,
embolicat d’un flaó sense ensucrar
i sóc estopenc a matar.

Però m’agrada el cóc
de massana de l’agre-dolç,
que no amaga la dolçor perfumada
del seu almívar àcid.
Quan se’n troba.