T’he vist, Ígur Neblí,
xuclant-te la cigala per un tub de goma, 
amarrat als quatre semàfors d’un encreuament de l’eixample,
que estan a punt d’esquarterar-te.

T’embriagues amb el nèctar
psicotròpic del teu membre,
per anorrear el dolor de l’esguerro brutal,
verd, àmbre i vermell sobre l’asfalt negre i humit.

La Teresita fuma que fuma a la terrassa del Marcelino,
indiferent a la teva performance,
igual que el xino que li serveix el cafè.
Ara cau la teva sang incolora sobre nosaltres,
com una pluja fina, molt d’agraïr amb aquestes calors de finals d’estiu.

La Fura dels Baus. Suz o suz foto: artesescenicas.uclm.es