Sinapsis (a Leopoldo María Panero)

S’insinua la lluna, o és el sol?
amagat darrera d’una congesta de núvols.
Un cercle disminuït al cel, o és a la terra?
difuminat contra uns nimbus de tempesta.

Tot es veu tèrbol, des de la garjola humida
de barrots rovellats intravenosos.
Les sinapsis col.lapsades pels miàsmes citostàtics,
xipolleig en la foscor de la cel.la.

Alguns moixons canturrejen desvariejos des de les antenes,
d’altres beuen aigua del riu.
Els esgarips dels gavians estripen els bromalls de complaença
i si cal, algun passerell inoportú.

L’astre traïdor esquinça el vel dels estrats
contra les parets cranials
i atauba una mica més el paisatge abismal i profilàctic
del jardí clos, a l’hora del pati.

panero
elcorreo.com
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s