Era un home barroer que passejava la seva ombra contra la bugada estesa al sol i al vent, entre dos pals assocats a terra i un filferro destensat.

Els llençols com orejaven, el van embolicar i en desfer-se de l’abraçada, se’n va adonar de que li havien furtat l’ombra, que ara saltava i ballava de plec en revora.

L’ home s’allunyà tot dessolat i capcot com caminava, plorant la seva dissort, va veure créixer als seus peus un lleu espectre de pols i al seu esperit, un alleujament gros.

Tot plegat, va ser una trapelleria de la bugada, per tornar-li la poesia.

rendermagazine.com.mx