Oli de Teresa Forcheron García

Descalç pel llaurat,
salta que salta,
amb un cabasset
i un tros de canya,
la terra entre els dits,
barret de palla.

Dalt de la prunera,
serp a la rama,
eixam d’abellots,
torna cap a casa
amb lo cabàs buit
i amb la cara paga.

-I qui vulgue prunes que en vaigue a collir,
que jo la prunera no l’he trobada.