Si miro aquest fons canviant d’escenes inanimades,
la finestra del vagó em torna inclement la meva imatge.
Si busco el meu reflex al vidre,
només veig el travelling d’un paisatge irreal
al ritme letàrgic d’un hip-hop que arriba de la plataforma.
Quan desconcertat, tanco els ulls,
tu viatges al seient del davant i rius quan t’explico aquesta paradoxa.
fato del temps 