Cobreixes la teua timidesa amb túniques de cotó pur,
insinues a penes les teues formes en la distància,
però t’ofereixes impúdica sobre l’arrós que verdeja.

Nu de pensament i sadollat de desig,
m’aturo per contemplar-te enmig d’un cavallar,
única certesa d’este joc d’espills a la Carrova.