bonhams.com

El menjador de casa dels Sloan es feia petit per tots quatre, però era un gran plaer tenir a casa els seus amics Linda i Robert Henri, que es quedaven a passar la nit després del dia de platja tan fantàstic a South Beach.

Aquell matí, havien quedat a les vuit a l’estació del transbordador del West Side, amb els Henri, la Flossie i l’Everett Shinn, en William Glackens i el George Lucks.  Tots a prop de la quarantena, s’havien conegut aquell any i per això es van anomenar el “grup dels vuit” i compartien una sòlida formació artística i una forta consciència social.

La travessia amb el transbordador formava part de la diversió, si les aigües de la badia del Hudson ho permetien. Els diumenges d’estiu com aquell, una orquestrina animava els gairebé noranta minuts que durava el viatge de 10 milles fins a les platges de Staten Island i els venedors de menjar, begudes i tabac proclamaven inútilment els seus productes entre el passatge de classe treballadora, perquè tothom anava ben proveït de queviures per passar el dia.

railroadpostcards.blogspot.com

La jornada a South Beach havia estat molt divertida, menjant, bevent i rient en la confiança i la despreocupació de la camaraderia. John no havia pres ni un apunt a llapis, com era habitual en ell, però en la seva retina havia quedat gravada aquella imatge de felicitat i unes notes escrites en un bloc, li servien ara per començar a esbossar meticulosament el llenç.

L’Illa artificial de Hoffman, on s’hi amuntegaven els immigrants en quarantena, la gràcia amb que la Dolly s’arreglava el barret, la mainadera amb el nen, els jugadors de pilota… no podia sostreure’s al desig de formar part d’aquella escena i es va dibuixar ajagut sobre la sorra vora l’aigua, com un observador accidental. Ho feia amb traços curosos, lents, plasmant els detalls que comunicaven el batec de la realitat, de la gent corrent que ell pintava. Perquè creia, com els seus amics, que l’art no es pot separar de la vida.

Repassava meticulosament els gestos d’aquells personatges tan propers i el rostre de la seva estimada Dolly jugant i rient a la platja i alhora pensava com havia canviat aquella noia amb la que portaven set anys casats i a qui havia conegut en feia nou en un bordell, on ella es prostituïa per arrodonir el miserable sou del magatzem on treballava. S’havien enamorat i s’estimaven incondicionalment des d’aleshores. Ella des de la seva personalitat extrovertida i lúcida, colpida per la xacra d’un alcoholisme que no acabava de superar. Ell des del seu caràcter introspectiu i calmat, amb un amor i una paciència infinits per ajudar-la a deslliurar-se de la seva addicció.

Per consell del doctor Humboldt, en John portava un diari on escrivia els seus sentiments vers ella, els avenços que observava en el seu caràcter i en les seves actituds quotidianes, amb l’esperança que ella el llegís secretament algun dia i que això li refermés l’autoestima. L’actualitzava diàriament i hi esmerçava tanta passió que havia arribat a oblidar el motiu de portar aquell diari.

Mentre seguia esbossant sobre la tela, buscava les paraules que millor descriurien aquell diumenge  i com expressaria la joia de veure la seva Dolly brillant sota el cel trencat de la badia baixa de Nova York. Però hauria d’esperar fins l’endemà, que podria fingir treballar en els mots encreuats del Philadelphia Press o en algun encàrrec d’il•lustracions, per abocar els seus sentiments sobre un paper que ella havia arribat a conèixer tant bé com a ell i la seva incapacitat per expressar-los obertament.

John F. Sloan, Banyistes a South Beach, 1907/1908 http://relatsconjunts.blogspot.com