Els enigmes

Estic fet un embolic, bo i el meu ordinador,
assegut rera el balcó, sentint com plou de gregal.
Palpentejo en la grisor del rúfol jorn inclement,
recluït en l’embriac d’argumentaris follims.
No trobo un raonament en text retroil•luminat,
que em respongui cap qüestió ni m’estimuli al debat,
només col•lapse dels mots i oblit dels fets essencials.

I mentrestant va plovent, incessant lubrificant
de malastruga fricció sinàptica-neuronal,
masturbança demencial amb un enigma fal•laç
que acaba esquitxant el vidre amb gotes interrogants.
Misteris que m’amoïnen més enllà de les pupil•les
destil•lant pantalla avall la digressió a cap discurs.

Un bri d’herba brotant d’un terròs eixut.
La noció del temps per a un nen enjugassat.
Un núvol de tempesta equinçat i buit.
El perfum de terra mullada abans que arribi la pluja.
Una muntanya blava retallant un foc encés.
La primera puput de febrer enmig del camí.

IMG_20141130_115301
avistadepajaros.wordpress.com
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s