Compto fins a tres,
tanco els ulls i ja no hi sóc.
Plovisna cendra,
ombres fent equilibris
en el guspireig dels leds.

Bromall de plata,
la memòria de les mans
és magre consol.
La cremor de l’entrecuix
s’ha dissipat entre els dits.

El fred i l’enyor
d’una festa com abans.
Espai de caure!
La vorera llissenca,
aixeregall d’estrelles.