Tot ha començat ara,
quan un potser ha omplert el buit d’un no ho sé
i ha engegat el mecanisme del dubte.

Ara,
que la música es reparteix el temps amb el silenci,
iniciant la simfonia dels astres.

Tot comença
amb cada dent del pinyó acoblant-se a cada vall de la corona,
una roda en mou una altra en un engranatge sense fi

Tot ha començat ara,
quan la levitat dels cossos en gravitació,
els subjuga a la maquinària subtil de les polaritats.

Tot ha començat
en l’instant que ensopeguem rostre amb rostre,
al recer del vent primitiu que ens arrossega.