Em passo les nits
recordant caloroses
vesprades d’estiu.

Com transitava
les carenes cremades
per un raig làser.

M’enfonsava
en alguns porus oberts,
com a les dunes.

Sense assadollar
la set, bevia en l’obac
d’aquells erms salats.

Borbollons de sang,
bombejaven les temples
sota l’embat del sol.

Nu sobre els llençols,
ara rauquen granotes,
la mifa plora.

De no passar-hi,
tots els corriols s’embosquen.
Petjes que foren.

S’enfila un cactus
per oferir a la lluna
flor perfumada.

I entre les punxes,
només l’ocell consentit
gosa libar-la.