Mes: Mai \08\+02:00 2014

Soñarte

/ pacomurall
font

Contemplar tus estrellas
en los cabellos de la noche escarchada

Aspirar tu brisa entre los pliegues de la roca desnuda

Acariciar tu hierba sobre la humedad de un prado dormido

Y soñar aún con paisajes dónde nunca te encuentro

Linia 7 de TMB

/ pacomurall / 1 comentari
Mentre esperava el 7, absort sota la marquesina,
he vist la gent que corria per la Diagonal i m’he posat a córrer amb ells.  
Un trot lleuger de passes amplíssimes, l’aire a la cara i rialles de pura felicitat.
 
He pujat al bus i assegut rera la finestra
he vist la gent com corria, amunt i avall i he corregut amb ells.
 
La pluja als cabells regalimant freda pels braços,
alenades puríssimes d’aire ionitzat em travessen.
La propera parada baixo, sota el paraigua camino ràpid cap a casa,
em poso les bambes. I surto a córrer.
Ja no plou, la terra mullada, l’escorça dels arbres, les fulles verd fosc
i les meves passes amplíssimes, un somriure perpetu.


El 7 continua el seu bucle, passa follat sobre un toll d’aigua de xocolata i em dutxa de cap a peus. No puc parar de córrer i de riure.

linia7
Foto elperiodico.cat

Vernissatge

/ pacomurall
64

La galeria d’art és buida

Perfums es barrejen per les sales en penombra

Ecos de veus estridents ressonen esmorteïts
Espectres de vestits vaporosos s’arrauleixen pels racons

Sobre les estovalles, restes de menjar i tovallons de paperrebregats mariden amb el cava esbrafat de les copes
I el teu auto-retrat s’ha quedat perplex

 

Desmemòries

/ pacomurall / 2 comentaris
maset2

 
Mira fill meu, com tremola la flama

Sí iaio, ja ho veig

Escolta menut, com udola lo vent entre les soques

Sí iaio, ja ho sento

maset1
 

Au xiquet, ara dorm, que la lluna et vetllai t’acarona l’olor de les garrofes

A punta de dia carregaràs les sàrries al matxo i baixaràs al molí

No me’n vull anar, iaio

Demà tu te n’has d’anar i jo també