Com m’agradaria que s’esvaís aquesta calitja fastigosa
que duu tant de temps instal·lada sobre el meu poble,
que molts creuen que és l’únic cel que existeix.

Com vull que escampi la boira opressiva
que no deixa veure l’altra vorera
i que imposa la por de les tentines.

Com desitjo que desaparegui una calima enganxifosa
que amaga tots els colors de la vida
i la veritable condició dels rostres.

Com anhelo que una ventada de dalt
escombri aquest miasma dels carrers
i que el Sol il·lumini la intel·ligència en les rialles.

Necessitem que torni la llum a les pàgines dels llibres
i que el nostre poble avanci decidit
cap a l’ocupació de tots els espais que li pertanyen.

Foto: César Lucas