Les paraules que s’evaporen tot just dir-les,
es condensen en un núvol de tempesta
i es precipiten barrejades en un xàfec d’estiu,
si abans una ploma més alta no les atrapa
en el seu vol acrobàtic.
 |
| biggerdot.com |
Els pensaments perduts abans d’escriure’ls,
de tan eteris, defugen el paper i els llavis,
i s’escampen incorporis en la infinitud del temps,
on els trobarem en un vòrtex d’idees genials,
quan ja no ens faran cap servei.
de tan eteris, defugen el paper i els llavis,
i s’escampen incorporis en la infinitud del temps,
on els trobarem en un vòrtex d’idees genials,
quan ja no ens faran cap servei.
fato del temps 