psicologiaenlineycoaching.com

La mà oberta,
fulla d’un arbre cansat,
acull una papallona
que s’hi posa confiada,
fins que un moviment l’espanta
i fuig d’una revolada.

La mà tancada,
flor carnívora desganada,
empresona una llibertat
tan efímera com la vida.
Marcida la pols de les ales,
no podrà volar mai més.

La mà estesa,
llosa de pedra al sol de migdia,
veu jugar les papallones
entre les flors de l’espígol,
des de l’inici del temps,
quan arriba l’estiu.