Els neons publicitaris il•luminen mirades fugaçes a la porta del teatre,
fan llambregades sorrudes sobre els vestits lluents de les dones, la nit de l’estrena.

Alguns (re)coneguts intercanvien pampallugues de petons esquerps i algunes besades d’atrezzo ben acolorides.

Elles es fan carícies intermitents i es perden en un espurneig sorollós d’amanyacs,
reflectides a la vorera mullada, sota el brunzit dels neons.