Vagarejen els mots entre les línies
i ensopeguen amb l’espiral de la llibreta.
El filferro estripa els adjectius
i els parracs dels verbs i els substantius,
ara flueixen sense lleganyes,
pàgina avall, les dèries i els anhels,
com les pedres d’un torrent de muntanya.
T’he vist, Ígur Neblí,
xuclant-te la cigala per un tub de goma,
amarrat als quatre semàfors d’un encreuament de l’eixample,
que estan a punt d’esquarterar-te.
T’embriagues amb el nèctar
psicotròpic del teu membre,
per anorrear el dolor de l’esguerro brutal,
verd, àmbre i vermell sobre l’asfalt negre i humit.
La Teresita fuma que fuma a la terrassa del Marcelino,
indiferent a la teva performance,
igual que el xino que li serveix el cafè.
Ara cau la teva sang incolora sobre nosaltres,
com una pluja fina, molt d’agraïr amb aquestes calors de finals d’estiu.
 |
| La Fura dels Baus. Suz o suz foto: artesescenicas.uclm.es |
S’insinua la lluna, o és el sol?
amagat darrera d’una congesta de núvols.
Un cercle disminuït al cel, o és a la terra?
difuminat contra uns nimbus de tempesta.
Tot es veu tèrbol, des de la garjola humida
de barrots rovellats intravenosos.
Les sinapsis col.lapsades pels miàsmes citostàtics,
xipolleig en la foscor de la cel.la.
Alguns moixons canturrejen desvariejos des de les antenes,
d’altres beuen aigua del riu.
Els esgarips dels gavians estripen els bromalls de complaença
i si cal, algun passerell inoportú.
L’astre traïdor esquinça el vel dels estrats
contra les parets cranials
i atauba una mica més el paisatge abismal i profilàctic
del jardí clos, a l’hora del pati.
 |
| elcorreo.com |
fato del temps 