Passeja la mirada
els prestatges atapeïts de llibres.
Grata l’ungla
els sediments petrificats de les lectures
i desvetlla l’estratigrafia d’una vida.
Basaments més sòlids
que les lliçons apreses
a nafres dels colzes
i tan lleument ejaculades.

Ajaçat a la platja deserta,
la sorra humida emmotlla el cos
abandonat al Sol,
que memora l’experiència de molts bacs,
escrita amb treps a la carn
i esgrafiada als òssos.
Ara es recomforta amb l’escalfor de l’amor donat,
rebut, trobat, perdut, mai oblidat.

Caminant pel parc al capvespre,
sota els plàtans,
trepitja les fulles seques
i a les mans,
només duu la borra de les butxaques.