Sonata de final d’estiu

Frissall dels paperets de colors
d’un espantamosques incert,

sonata
suncoffeeandstyle.blogspot.com

que les engresca en lloc de foragitar-les.
Emoció continguda al pati de butaques.

El balancí de ferro es gronxa
com un metrònom
en tempo d’adagio de migdiada.
L’orquestra executa els primers compassos.

Xerric de xixarres,
allegro vivace sota l’ombra calenta dels pins,
increscendo fins que de sobte
s’atura en un picat i la calor afluixa.

Les fulles dels arbres
dansant el ballet
de la primera ponentada de setembre.
L’estiu que se’n va en un brisé volé.

L’aleteig d’una tòrtora
fa un aplaudiment que s’allunya,
en la platea buida,
de sostre blau infinit.


Impàs

En aquell punt clau de la seva vida,
es trobava en un impàs.
Però com no sabia que volia dir aquesta paraula,
va tirar pel dret sense manies.