Escriurem entre tots dos
un dolç poema visual.
Resseguiré amb les ungles el teu cos
i les enclavaré on el mots em dictin punts i comes.
El ritme del teu estremiment
es contindrà en l’angoixa de les paraules
i galoparà en les doloroses pauses.
Llegirem aquests versos de la pell
i amb les dents plenes de sang,
m’escariaràs a la carn
els guions tipogràfics del nostre diàleg,
que brollarà confús entre xiscles i gemecs.
 |
| reddit.com |
Serra de Pàndols,
grapats d’òssos calcinats,
amagats entre argilagues,
en terra erma.
Una atmòsfera diàfana
apropa tots els verds de les pinades.
Sastres, mestres i fusters,
descalços i morts de gana i de set,
carreguen fusells, obusos i morters,
en terra erma.
L’aigua clara d’un riuet,
reflexa espurnes de plata entre les gorgues.
Clots profunds de trinxeres
que són tombes
i cràters de les explosions,
en terra erma.
L’aire porta l’olor
del romer i la farigola.
Munts de metralla,
trossos de ferro esmolats
i bombes rovellades sense esclatar,
en terra erma.
Els xiquets van d’excursió
i un abellot negre i groc,
juga a fet i amagar
amb l’ombra de la ginesta.
 |
| pirineos3000.com |
fato del temps 