Tant d’amor m’has donat,
o al menys jo ho recordo així,
que el suc càlid a la pell,
s’escampa, espés i blanquí
pel ventre, atrapat pels pèls.

Però igual que el teu esguard
se m’esvaeix dels anhels,
degota fred rajolí,
flairent i clarificat,
pel maluc, amb un calfred,
fins al llençol rebregat.

Fa olor d’un amor hialí,
entre el sostre i la paret,
sobre un catre atrotinat,
sadollat l’enyor mesquí.

digital.nuestrodiario.com