Migdiada d’Amapola Garrido

El raig de llum estroboscòpica que entra per l’escletxa del finestró, dóna una il•lusió de moviment a l’escena difusa, cada dos minuts, quan passa el tren metropolità a cinc metres de la finestra i agita les mol.lècules d’olor i la pols de l’habitació.
Dorms narcotitzada pels teus propis efluvis de flors subtropicals, sobre un llençol massa rebregat, mentre Jack Daniel’s vetlla el teu son des de la tauleta.
Fa una calor opressiva en aquesta tèrbola cambra d’hotel.
Se’m dilaten tots els porus, plantat enmig d’aquest presbiteri de rituals ocults.
Oficio en silenci vora l’altar fins que els fluïds sobreixen el broc de l’enteniment.

migdiada
revistareplicante.com

 

Anuncis

Trama de fil

trama
Eduardo Vicente. Llapis sobre paper, 1959

Amago la meva nuesa
i rere la trama transparent dels fils
que fan el tel d’aquests versos,
espio el teu contorneig a l’espill.

Una gasa acaricia els teus pits,
com l’oreig de l’albada les solanes
i amb els dits recorres la humitat
dels torrents i les obagues.

Però ara que has vist el meu reflex,
s’esvaeix el tel de mots sobrers
amb el rubor del teu rostre
i entre nosaltres només queda un vers.