El raig de llum estroboscòpica que entra per l’escletxa del finestró, dóna una il•lusió de moviment a l’escena difusa, cada dos minuts, quan passa el tren metropolità a cinc metres de la finestra i agita les mol.lècules d’olor i la pols de l’habitació.
Dorms narcotitzada pels teus propis efluvis de flors subtropicals, sobre un llençol massa rebregat, mentre Jack Daniel’s vetlla el teu son des de la tauleta.
Fa una calor opressiva en aquesta tèrbola cambra d’hotel.
Se’m dilaten tots els porus, plantat enmig d’aquest presbiteri de rituals ocults.
Oficio en silenci vora l’altar fins que els fluïds sobreixen el broc de l’enteniment.

revistareplicante.com